La poesia Ottava rima es va originar al segle XIV gràcies al poeta italià Giovanni Boccaccio. Va tenir un paper important en el desenvolupament d'aquesta forma única de poesia a través de les seves obres influents. Ottava rima consta d'estrofes formades per vuit versos, normalment amb un esquema de rima de ABABABCC.
Aquest estil poètic es va estendre més enllà d'Itàlia i es va popularitzar a la literatura anglesa durant el Renaixement. La seva forma estructurada i el seu patró rítmic el van fer una opció preferida entre els poetes.
Exemples famosos d'ottava rima inclouen el poema narratiu de Lord Byron "Don Juan", on va utilitzar aquesta forma per explicar les aventures del protagonista. A més, Alexander Pushkin, un reconegut poeta rus, va utilitzar ottava rima a la seva obra "Eugene Onegin", contribuint a la seva popularitat generalitzada en diferents idiomes i cultures.
L'ús de l'ottava rima va continuar evolucionant amb el temps, amb diversos poetes experimentant-lo i incorporant-lo a les seves composicions. La seva versatilitat permet als poetes explorar diversos temes i narracions dins dels límits del seu marc estructurat, el que la converteix en una forma de poesia perdurable i adaptable a la història literària.
Què és la poesia d'Ottava Rima?
Els poemes d'Ottava rima són un tipus de poesia que prové d'Itàlia. Cada poema té vuit versos en una estrofa, i segueixen un patró de rima específic: ABABABCC. Aquests poemes s'utilitzaven sobretot per a grans històries o contes sobre herois i aventures. Van ser populars en la poesia èpica.
Thomas Wyatt, un polític i poeta anglès, va trobar interessants aquests patrons d'estrofa italians. Els va traduir a poemes anglesos. Després d'això, la gent va començar a utilitzar aquest estil per escriure poemes divertits i sarcàstics també. Per exemple, John Hookham Frere va escriure "Els monjos i els gegants", i Lord Byron va escriure "Don Juan" fent servir ottava rima.
Aquests poemes es van fer coneguts per la seva estructura: com es van configurar amb els versos i les rimes. Permetien als poetes explicar històries llargues o burlar-se de coses serioses. Eren com un marc que permetia als escriptors jugar amb diferents idees i tons. A la gent li agradava ottava rima per la seva versatilitat: podia tractar tant temes seriosos com divertits, donant als poetes molta llibertat per expressar-se.
Esquema de rima i estructura de la poesia d'Ottava Rima
La poesia d'Ottava Rima està composta per estrofes que contenen vuit versos cadascuna. L'esquema de rima normalment segueix un patró ABABABCC, on les sis primeres línies s'alternen en la seva rima fins que les dues línies finals formen una cobla amb una rima doble. Cada línia d'aquest tipus de poema normalment conté 10 síl·labes, utilitzant pentàmetre iàmbic, tot i que, en certes traduccions, es poden utilitzar 11 síl·labes.
Aquests poemes poden ser autònoms amb només una estrofa o poden estar compostos per múltiples estrofes, permetent una àmplia gamma de tons i temes. Poetes reconeguts han emprat ottava rima per crear obres sinceres i intenses, mentre que altres l'han utilitzat per satirizar o burlar-se en joc de les convencions del mateix gènere.
Per exemple, Lord Byron, una figura destacada de la poesia, va utilitzar ottava rima en la seva coneguda obra "Don Juan", on va barrejar seriositat amb humor, mostrant la versatilitat d'aquesta forma poètica. La flexibilitat de l'estructura permet als poetes experimentar amb diversos temes, tons i emocions dins dels límits d'aquest marc rítmic i estructurat.
Ottava Rima 5 poemes notables
Ottava rima és una forma poètica caracteritzada per la seva estructura d'estrofes de vuit versos amb un esquema de rima específic (ABABABCC). S'ha utilitzat en diverses obres literàries, que van des de narracions serioses fins a composicions humorístiques i satíriques. L'exploració de cinc exemples distintius proporciona una visió d'aquesta forma poètica i les seves diverses aplicacions.
1. "Els monjos i els gegants" de John Hookham Frere:
Aquest poema lúdic i humorístic serveix com a sàtira dels contes artúrics. A través de l'enginy i la broma, Frere parodia les històries llegendàries del rei Artús i els seus cavallers, oferint una perspectiva alegre sobre les llegendes conegudes.
2. "Beppo" de Lord Byron:
Abans de crear la seva famosa epopeia simulada "Don Juan", Byron va elaborar el poema satíric "Beppo". Subverteix la narració típica transformant el personatge titular d'un donador a algú que es veu fàcilment influenciat per les dones. A través de la ironia i la burla, Byron critica les normes i els estereotips de la societat.
3. "Entre els escolars" de William Butler Yeats:
Oferint una visió privada de les reflexions personals de Yeats sobre els records, aquest poema aprofundeix en temes de l'envelliment, la joventut i el pas del temps. En una línia diferent, "Sailing to Byzantium" de Yeats explora metafòricament un viatge espiritual, reflexionant sobre la recerca de la immortalitat i la transcendència artística.
4. "Isabella: o l'olla d'alfàbrega" de John Keats:
Keats s'inspira en el personatge de Boccaccio per teixir una història macabra de romanç i orgull dins de l'estructura ottava rima. Aquesta tràgica narració es desenvolupa en una sèrie d'estrofes de vuit versos, que exploren temes de l'amor, la traïció i les conseqüències d'una passió sense control.
5. "La bruixa de l'Atles" de Percy Bysshe Shelley:
El poema de Shelley es desenvolupa com un conte utòpic fantasiós i abstracte a través de 78 estrofes ottava rima. A través d'imatges vívides i narracions imaginatives, Shelley crea una narració que navega pels àmbits de la fantasia, explorant temes de màgia, bellesa i experiència humana.
Deixa un comentari