Tota pel·lícula necessita un començament que expliqui al públic què està passant. Tant si es tracta del famós inici de "Hi havia una vegada..." com del començament èpic de Star Wars dient "En una galàxia molt, molt llunyana...", s'anomena exposició. És com la història de fons que ens ajuda a entendre millor la pel·lícula. En aquest article, analitzarem què és l'exposició al cinema i com es pot escriure una.
És important fer que aquest fons sigui interessant i fàcil d'entendre. Podeu fer-ho presentant els personatges principals d'una manera genial, explicant la seva història abans que comenci la pel·lícula i explicant parts importants de la trama.
Per exemple, quan mireu una pel·lícula, comença mostrant un heroi salvant algú, aquesta és una manera de presentar-nos l'heroi. O quan un personatge parla del seu passat, això ens dóna la història de fons. Tots aquests detalls ens ajuden a seguir i gaudir millor de la història.
Aprendre a fer-ho bé és una habilitat. És com un art perquè fer-ho bé pot fer que una pel·lícula sigui molt més agradable per a tothom. Per tant, presteu atenció a com les pel·lícules introdueixen personatges, històries i detalls importants, i també aprendràs a millorar les teves pròpies històries!
Què és l'exposició al cinema?
L'exposició, en termes senzills, és com la informació entre bastidors que t'ajuda a entendre millor el món d'una història. Són els detalls que necessites per donar sentit al que està passant. Imagina't com la introducció d'una pel·lícula o d'un llibre que t'informa de qui són els personatges, on són i què està passant.
En contes o pel·lícules, l'exposició no és només donar informació; és una tècnica utilitzada per teixir els detalls necessaris a la narració sense problemes. Cobreix tot, des de presentar els personatges fins a descriure l'escenari i fins i tot les converses que tenen. Normalment, trobareu molta d'aquesta informació al començament de la història, preparant l'escenari per al que vindrà.
Per exemple, en una història de misteri, l'exposició podria presentar el detectiu, les seves peculiaritats, l'escena del crim i potser algunes pistes. Aquest treball de base ajuda el públic a entendre el context i a preparar-se per a l'aventura que ens espera.
Penseu en això com una base per a la història. Sense aquesta base, les coses podrien confondre's, fent més difícil seguir i gaudir del conte.
Importància de l'exposició al cinema
L'exposició té un paper crucial a les pel·lícules, ja que il·lumina els motius de les accions d'un personatge i la informació essencial que dóna forma a la seva història. Va més enllà de donar detalls; ajuda al públic a entendre el cor de la trama. En revelar les motivacions dels personatges i els elements significatius de la història, l'exposició garanteix que els espectadors comprenguin la història central.
A més, l'exposició no consisteix únicament en aportar fets; és una eina per insinuar el que vindrà. Pot deixar pistes o pistes subtils sobre esdeveniments futurs, afegint un element d'anticipació per al públic. A més, l'exposició pot justificar les habilitats o decisions d'un personatge, fent que les seves accions siguin més creïbles i relacionables amb el públic.
En essència, l'exposició al cinema és com un full de ruta, guiant l'audiència a través del paisatge narratiu. No es tracta només d'informació; es tracta de crear una connexió més profunda entre els espectadors i la història, millorant la seva experiència general de visualització de pel·lícules.
Llegiu també Guions de joc gratuïts per a estudiants de teatre
Tècniques per a l'escriptura de l'exposició al cinema: 5 enfocaments diferents
A les pel·lícules, transmetre la història de fons dels personatges i dels esdeveniments és essencial. Hi ha diversos mètodes per aconseguir-ho de manera eficaç. Aquí hi ha cinc tècniques populars utilitzades a les pel·lícules:
- Diàleg: Quan els personatges parlen, pot revelar moltes coses. Una simple conversa entre personatges d'una escena pot compartir informació crucial.
- Narració o veu en off: Aquesta tècnica permet a un personatge expressar els seus veritables pensaments o donar una visió omniscient d'una situació. És com si algú expliqui la història directament al públic.
- Mise-en-scene: Aquest terme es refereix a l'objecte i els elements visuals d'una escena. Encara que no es parlin, aquests detalls poden dir molt sobre la història.
- Targetes de text o de títol: De vegades, la informació es dóna just al començament de la pel·lícula a través de text o títols. És una manera directa i clara de proporcionar els detalls necessaris.
- Retrocesos: Mostrar esdeveniments passats visualment mitjançant flashbacks ajuda a situar un personatge dins d'un context. És una manera poderosa de deixar que el públic experimenti la història en lloc de només sentir-ne parlar.
Cadascuna d'aquestes tècniques té els seus propis punts forts i ajuda els cineastes a explicar històries d'una manera única. Ofereixen diverses maneres d'atraure l'audiència i fer que la narració sigui més atractiva i completa.
Exemples de tècniques d'exposició efectives al cinema
L'exposició, l'art de revelar informació crucial dins de la narració d'una pel·lícula, pot afectar significativament la implicació del públic. Aquí, aprofundirem en cinc exemples diferents de diferents èpoques per mostrar com l'exposició dóna forma a la narració al cinema.
1. "La finestra posterior" (1954)
Alfred Hitchcock, conegut pel seu domini de la narració, mostra un ús exemplar de l'exposició al cinema. A través d'una plana contínua de tres minuts, la pel·lícula presenta els veïns de Jeff, revelant les seves rutines diàries i la configuració dels apartaments. Aquesta escena actua com una vista prèvia de temes voyeuristes alhora que insinua subtilment el paper de cada personatge en la història que es desenvolupa.
2. "GoodFellas" (1990)
L'aclamat drama mafiós de Martin Scorsese utilitza la veu en off del protagonista Henry Hill (interpretat per Ray Liotta) per a l'exposició. Es produeix un moment destacat quan Henry acompanya la seva xicota a una discoteca per l'entrada posterior. El respecte i el tracte exclusiu que rep il·lustren de manera vívida l'essència de la vida d'un gàngster.
3. "Shaun of the Dead" (2004)
El director Edgar Wright adopta un enfocament únic a l'exposició utilitzant canals de televisió i una botiga de conveniència per oferir informació fragmentada. A mesura que Shaun navega per l'avorriment i la distracció, apareixen detalls vitals, combinant la comèdia amb la tensió subjacent per a una exposició eficaç.
4. "Amunt" (2009)
En una mostra impressionant de narració a través d'imatges, "Up" s'inicia amb un muntatge que representa el viatge vital de Carl Fredriksen amb la seva dona, Ellie. Aquesta seqüència sense paraules encapsula les seves alegries, amor i dolors, servint com un exemple commovedor d'exposició narrativa elogiada pels crítics per la seva execució magistral.
5. "I, Tonya" (2017)
Aquesta pel·lícula empra una tècnica única on la protagonista, Tonya Harding (interpretada per Margot Robbie), trenca la quarta paret per proporcionar informació essencial sobre la seva vida. Aquests moments no només revelen informació clau, sinó que també ofereixen una visió intrigant dels complexos trets de caràcter de Tonya, mostrant la seva resistència i determinació enmig de l'adversitat.
En exposar aquests exemples, és evident com els directors utilitzen diversos mètodes (plans continus, veus en off, informació fragmentada, muntatges i trencament de la quarta paret) per integrar perfectament l'exposició a les seves narracions. Aquestes tècniques no només proporcionen detalls essencials, sinó que també contribueixen al desenvolupament del personatge i la immersió del públic, elevant l'experiència cinematogràfica general.
Llegiu també Com esdevenir un productor musical sense escola
Com escriure una exposició al cinema amb 7 consells
És possible que tingueu el món de la vostra història traçat a la vostra ment, però traduir-ho al paper d'una manera que capti el vostre públic pot ser un repte. No tinguis por! Aquests set consells per a una escriptura expositiva eficaç us ajudaran a crear una narració convincent sense aclaparar els vostres lectors o espectadors.
1. Utilitza el poder de la narració visual
Les pel·lícules expliquen històries mitjançant elements visuals. L'escriptura de guions segueix la regla de "mostrar, no explicar", emfatitzant les accions i els comportaments per sobre de l'exposició.
En lloc d'explicar a l'audiència què passa, els cineastes utilitzen accions i escenes dels personatges per mostrar la història. Quan es fa de manera eficaç, aquesta tècnica elimina la necessitat d'explicacions excessives. Per exemple, en lloc d'un personatge que diu que està trist, la pel·lícula mostra la seva mirada abaixada o les espatlles caigudes.
Aquesta narració visual captiva el públic, implicant-los profundament en la narració sense dependre del diàleg ni de la narració. És una eina poderosa que permet als espectadors experimentar la història en lloc de dir-se explícitament el que està passant.
2. Entrellaça els detalls de la història amb l'acció
Fes que la història sigui interessant afegint informació a mesura que es desenvolupa la trama. Comparteix detalls importants sense alentir la història, combinant-los de manera natural amb les escenes. A mesura que avança la trama principal, revela l'exposició necessària.
Per exemple, explica el funcionament d'una bomba mentre l'heroi intenta activar-la. Mostra la maldat del dolent mentre l'heroi s'escapa del perill imminent. Aquesta tècnica manté la història en moviment alhora que proporciona informació essencial, implicant el públic en l'acció i la narració simultàniament.
3. Millora les imatges amb la narració per a una millor comprensió
Enriquiu l'acció a la pantalla incorporant narració o veu en off per complementar les imatges. Alguns indicis visuals poden ser més clars amb un context addicional que ofereix un narrador. Tot i que el millor és deixar algunes pistes perquè l'audiència les interpreti, d'altres podrien beneficiar-se molt de la informació suplementària.
Per exemple, la descripció de referències històriques o detalls complexos pot aprofundir en la comprensió de l'espectador. La narració serveix com a guia, proporciona claredat sense eclipsar l'experiència visual, assegurant una trobada visual més completa i atractiva. Aquesta tècnica ajuda a captar l'atenció de l'audiència i a facilitar una connexió més profunda amb el contingut que es presenta.
4. Desenvolupar personatges intermediaris de l'audiència
En l'escriptura de guions, incorporar personatges que emmirallen el públic pot agilitzar l'exposició. El paper de Rashida Jones a La Xarxa Social o Chrisann a Steve Jobs exemplifica aquesta tècnica fent preguntes en nom dels espectadors.
Aquests personatges serveixen de conducte per a les consultes del públic, ajudant a introduir els elements de la història sense aclaparar el públic amb massa informació. Mitjançant l'ús d'aquests personatges des del principi, un guió pot introduir el seu món i els seus personatges sense dependre d'una exposició òbvia o òbvia, permetent al públic participar de manera més natural amb la narració que es desenvolupa.
5. Arguments d'aprofitament
A la vida quotidiana, les discussions tendeixen a intensificar-se, especialment entre les parelles romàntiques que poden portar a terme esdeveniments passats en plena baralla. Això presenta una valuosa oportunitat per introduir subtilment informació de fons crucial.
Penseu en un desacord entre els cònjuges sobre les responsabilitats de la llar, que podria convertir-se en una espiral en la dona fent referència a la infidelitat del seu marit de fa 15 anys. Aquests moments se senten orgànics, ja que els problemes no resolts poden ressorgir durant els intercanvis acalorats.
Aquest enfocament humanitza els personatges, ja que és plausible que les emocions portin a esborrar ferides del passat, creant una narració més autèntica i relatable alhora que il·luminen les tensions subjacents a les relacions.
6. Simplifica la teva història i sigues breu
Imagina que estàs explicant una història sobre tu mateix. Vols que la gent entengui qui ets, però no tots els detalls són importants. Penseu en això com tallar una estàtua: comenceu amb un gran bloc de pedra i s'allunya fins que reveleu la figura perfecta.
El teu personatge té una història de fons, com ara on va estudiar o els seus èxits. En lloc de dir-ho tot, utilitzeu pistes a la configuració. Potser porten una dessuadora universitària o estan a prop d'un diploma emmarcat. Això es mostra sense necessitat de paraules.
Considereu el que és essencial per a la història. Centra't en aquests punts clau i deixa que la configuració i les accions revelin la resta. Menys xerrada, més espectacle!
7. Enriquir els personatges amb coneixements especialitzats
En la narració, milloreu la profunditat dels personatges donant-los una experiència específica. En lloc de confiar en una persona profana per transmetre informació complexa, introduïu un científic dinàmic profundament arrelat en la investigació d'un virus. Aquest personatge fa d'expert, dilucidant les complexitats del virus obtingudes durant anys d'estudi.
Crea escenes on el científic dilucida el funcionament del virus a les Nacions Unides o educa el públic a través de plataformes com CNN. Aquestes interaccions afegeixen autenticitat, integrant perfectament la informació crítica al món de la història. Aquest enfocament no només informa l'audiència, sinó que també enriqueix la narració, permetent als personatges interactuar de manera autèntica amb les complexitats del món mentre avança la trama.
Deixa un comentari