La ironia és una eina que els escriptors utilitzen per mostrar la diferència entre el que esperem que passi i el que realment passa en una història. Hi ha principalment tres tipus d'ironia: dramàtica, situacional i verbal.
La ironia dramàtica es produeix quan el públic sap quelcom que els personatges de la història no saben. Crea suspens i de vegades humor perquè podem veure els esdeveniments que es desenvolupen de manera diferent als personatges.
La ironia situacional es produeix quan hi ha un contrast entre el que esperem que passi i el que realment passa. Aquest tipus d'ironia pot sorprendre i atraure l'audiència fent girar la història en direccions inesperades.
La ironia verbal implica una diferència entre el que es diu i el que es vol dir. Sovint passa quan algú diu el contrari del que realment vol dir, com el sarcasme o un comentari intel·ligent.
A les històries, la ironia afegeix profunditat i intriga, fent que el públic pensi més sobre els personatges i la trama. És una manera per als escriptors de jugar amb les nostres expectatives i de mantenir-nos interessats en els esdeveniments que es desenvolupen.
Què és la ironia?
La ironia és una eina de narració que juga amb la diferència entre el que esperem i el que passa realment. Els autors i els ponents utilitzen la ironia per fer les coses divertides, crear suspens o posar el focus en alguna cosa important. Funciona mostrant el desajust entre el que està passant i el que pensàvem que passaria. Aquest desajust pot cridar l'atenció sobre una part de la història, la personalitat d'un personatge o un tema general.
Imagina't esperar una cosa en una història, però passa el contrari, fent-te riure o mantenir-te a la vora del teu seient. Aquest gir o contradicció inesperat és el que fa que la ironia sigui interessant. Afegeix profunditat a la trama, revela més coses sobre els personatges i ajuda a transmetre les idees principals d'una manera potent. Per tant, quan trobeu ironia en un llibre, una pel·lícula o una conversa, recordeu que és com una sorpresa que ajuda a explicar una història millor i més atractiva.
Llegiu també 15 Exemples de temes en literatura
Història de la ironia?
Tot i que Alanis Morissette va fer famosa la ironia, no la va inventar. El mèrit d'això és d'un personatge grec anomenat Eiron, un desfavorit que va utilitzar l'enginy intel·ligent per superar els altres. D'aquesta manera va néixer el terme grec "eironeía", que significa "ignorància intencionadament afectada". Més tard, es va convertir en llatí com "ironia", i finalment es va convertir en una figura de parla anglesa molt utilitzada al segle XVI.
En literatura, la ironia serveix com a missatge secret de l'autor al lector, afegint capes ocultes de sentit i humor. Es presenta de diferents formes, com ara la ironia situacional, on els resultats desafien les expectatives, com una estació de bombers incendiant-se, un gir de la trama sorprenent. També hi ha la ironia dramàtica, on el públic sap quelcom que els personatges no saben, creant una tensió palpable. I no deixem de banda la ironia verbal, on les paraules pronunciades contradiuen intel·ligentment el significat previst, sovint impregnades de sarcasme o enginy.
La ironia va més enllà d'un simple xoc d'expectativa i realitat; és una eina sofisticada que fan servir els escriptors per infondre profunditat, humor i girs inesperats a les seves històries. Com una espècia literària, la ironia té el poder de transformar una narració senzilla en una festa gourmet per a la ment.
Comprendre els tres tipus d'ironia
La ironia afegeix un gir interessant a les històries i converses. Hi ha tres tipus principals d'ironia que podem explorar per comprendre millor aquest dispositiu literari.
1. Ironia dramàtica
La ironia dramàtica, també anomenada ironia tràgica, passa quan el públic sap quelcom important que els personatges principals d'una història no. Per exemple, a l'obra de William Shakespeare "Othello" de 1603, Othello confia en Iago, però el públic és conscient que Iago és enganyós. Un altre exemple el trobem al Tragèdia grega "Èdip Rei" de Sòfocles, que es remunta al voltant del 429 aC. En aquesta història, el públic ja és conscient del tràgic destí del personatge principal abans que ell mateix el descobreixi.
En termes més senzills, la ironia dramàtica és com un secret que guarda l'audiència, observant com els personatges segueixen sense saber la informació crucial. Aquest dispositiu literari afegeix suspens i profunditat a la trama, fent que el públic estigui més compromès a mesura que anticipa com reaccionaran els personatges quan finalment descobreixin la veritat.
2. Ironia situacional
La ironia situacional passa quan les coses no surten com esperem. Preneu, per exemple, el famós conte de O. Henry, "El regal dels Mags" (1905). En aquesta història, una dona decideix vendre els seus cabells llargs per comprar una cadena per al rellotge estimat del seu marit. Al mateix temps, el seu marit ven el seu rellotge per aconseguir-li una pinta per als cabells. La part sorprenent és que cap d'ells preveu que els seus dots reflexius es veuran minats per les accions de l'altre. Aquest gir inesperat dels esdeveniments crea ironia situacional.
Un tipus especial d'ironia situacional és la ironia còsmica, que revela el desajust entre el món teòric perfecte i la realitat pràctica i quotidiana. És com quan les coses semblen perfectament alineades en teoria, però a la vida real, prenen un gir irònic i inesperat. Entendre la ironia situacional afegeix una capa addicional de gaudi a les històries, ja que aprenem a esperar l'inesperat.
Llegiu també Què és l'estructura paral·lela? Tipus i exemples
3. Ironia verbal
La ironia verbal es produeix quan algú diu alguna cosa, però les seves paraules no coincideixen amb el seu veritable significat. Succeeix quan un parlant expressa una cosa mentre realment té la intenció d'una altra cosa. Això crea una situació humorística o contradictòria, ja que hi ha un xoc entre el que volen dir i el que diuen.
Hi ha dos tipus principals d'ironia verbal: l'exageració i la subestimació. L'exageració implica exagerar, mentre que la subestimació minimitza la importància d'una situació. Una altra forma d'ironia verbal és la ironia socràtica, on una persona finge no saber alguna cosa per fer que els altres argumentin els seus punts.
Un exemple famós d'ironia verbal es pot trobar a l'assaig satíric de Jonathan Swift, "A Modest Proposal" (1729). En aquest treball, Swift parla d'una qüestió seriosa, però la proposta que presenta és tan extrema que es fa evident que utilitza la ironia per criticar les actituds imperants del seu temps. La ironia verbal afegeix profunditat i humor a la comunicació jugant amb la bretxa entre allò que es diu i allò que es vol dir realment.
Deixa un comentari